Retrobada amb Berlin

Tot just hem aterrat a Berlin, la ciutat que ens va estimar tant ara fa cinc anys, i ja ens hem perdut. La combinació d'autobusos i metros ens ha deixat tirats a les hores que hem arribat. Finalment hem hagut d'agafar un taxi per arribar a casa de'n Harald. És un noi molt maco tot i que amb unes maneres un pel especials. No només sempre et dona la sensació de que està cohibit sinó que, en realitat, ho està de debò. Ens ha anat bé doncs nosaltres tampoc no estavem del tot còmodes al principi, així que les pors s'han esvaït ràpida i mutuament.

Li hem portat, com a ofrena per la seva hospitalitat, uns carquinyolis. I calia ser allà per veure la cara que ha posat en intentar donar-li la primera mossegada. La solució que en Harald ha trobat a la constitució ferma dels carquinyolis ha esta...sucar-los en un suc de taronja!

La habitació està prou bé, tot i que té més vida que el mercat de la Boquería un dilluns al matí. La Noe intenta tranquilitzar-me dient que si hi ha aranyes no hi haurà mosquits. La neteja, definitivament, no és el fort de'n Harald.