Sorpresa a Amsterdam

Amsterdam ens ha acullit un dia més, el darrer de la nostra etapa holandesa, amb els braços oberts. Després de dormir a casa de'n John (el mudito) i de'n Philippe a les afores de la ciutat (una pena no haver pogut estar amb ells més estona), hem encarat el nostre primer dia sols amb l'ànim que ens ha d'acompanyar al llarg del viatge. Passejades sense rumb, cafés a tothora, dinars a destemps i ulls oberts de bat a bat per encaixar totes les batzegades amb que l'escenari ens obsequia.

La casualitat ha volgut que ens topessim de front amb una sorpresa inesperada. Tot d'una, batecs musicals, cúmuls de gent entaforada als ponts d'un dels canals principals i olor de festa. Ens hi acostem, esmunyint-nos entremig de la gentada per descobrir una desfilada de barques pels canals. En John i en Philippe ja ens havien advertit que era el cap de setmana de l'Orgull Gay i és precisament en honor d'aquest col.lectiu que se celebra aquesta festassa.

Les barcasses embussen el pont on som situats. Porten al damunt desenes de persones, joves i no tant joves, gays i no tant gays, alguns/es disfrassats/des, totes amb música discotequera que retrona contra les façanes. Algú dispara confetti, la gent xiscla embogida. Aquesta gent té un Orgull de lo més festiu.

És un magnífic punt final a la primera etapa del nostre viatge. Una etapa marcada per l'amistat, la Laura i per una ciutat disenyada per a gent com nosaltres.